El llibre

Les Ordinacions de la Bisbal de Falset de 1624 i 1695, font per a l’estudi de l’antic dret local català.

Les Ordinacions de la Bisbal de Falset de 1624 i 1695 és un estudi sobre el dret local que va regir la població prioratina de La Bisbal de Falset, integrada dintre de la Baronia de Cabassers, des del segle XVII fins a finals del XIX. L’estudi inclou la transcripció dels dos compendis d’ordinacions, del 1624 i 1695, així com la reproducció fotogràfica del document original, un llibret enquadernat en pergamí que el 1936 va salvar-se de la crema revolucionària gràcies al llavors secretari de l’Ajuntament de la Bisbal.

L’estudi s’inicia amb una anàlisi de l’antic dret local de la Baronia de Cabassers com a marc de les Ordinacions de la Bisbal i entra de ple al contingut normatiu de les ordinacions, que regula la protecció de la propietat privada, la protecció de la propietat del comú, conté disposicions econòmiques, la protecció dels serveis a la comunitat, la defensa de l’individu, la salut pública, el procediment processal, les disposicions religioses, les disposicions morals, les mesures de control de l’autoritat i la normativa de l’aigua de reg.

Inclou algunes disposicions tan curioses com les següents:

Primerament hordenam que ninguna persona sie atrebida a jugar a ningun gènero de joch abans de misa públicament los dias festius de presepte, ni tant poch mentre se diu vespres y lo rosari. Y qui al contrari farà, que pague quiscunt una lliura de cera groga per a la luminària de l’altar major, y lo ters al señor.

Ïtem, que ningú no pugue llansar aigua ni bruteses en lo carrer públich, so és de les finestres ni teulades, en bani de 5 sous, lo ters al senyor, les dos parts a la llumenària. I que hi aqusen los jurats si no hi aurà mudafàs.

Ítem, que qualsevol dona que sea casada o fadrina, que vaia en cos de camisa públicament fora de casa, hordenam que los jurats y amostasaf la pugan fer pagar de vany una gallina o son valor, y el que la egecutarà sian las dos parts per a ells y l’altra per al senyor.

La transcripció dels textos, escrits en el català propi del segle XVII, compta amb un nodrit corpus de notes a peu de pàgina explicatori del lèxic arcaic i en desús, i l’estudi es clou amb un índex toponomàstic i de matèries que facilita la consulta dels documents.